Petit homenatge als avis i àvies

Avui 26 de juliol, dia dels avis i àvies

Ens agrada la commemoració d'aquest dia tot i que pel què significa s'hauria de celebrar cada dia de l'any!

Les persones d'una certa edat sovint ja jubilades, o encara en edat laboral algunes, solen rebre  el títol d'avi o àvia en un moment determinat de la seva vida. Un títol rebut amb moltíssima il·lusió i alegria,  però també amb certa responsabilitat a mesura que els nens van creixent i s'acaben les baixes maternals i paternals.

Som conscients que hi ha multitud de situacions: avis i àvies que poden i volen cuidar dels seus néts/es ; avis i àvies que podrien però que no volen hipotecar del tot el seu temps; avis i àvies que voldrien però no poden; avis i àvies que tot i donar tot allò que poden tenen la sensació d'ajudar poc; avis i àvies que es poden sentir sobrecarregats amb responsabilitats que no els toquen; besavis i besàvies que també tenen els seus rols i fan les seves aportacions... immensitats de realitats tantes com tipus de famílies i organitzacions familiars hi ha.

Volem reconèixer especialment aquells avis i àvies que dediquen part del seu temps als més menuts de la família, amb més o menys mesura.

I és que  els avis i àvies, han arribat a una edat que es pressuposa que han de tenir TEMPS PER TOT....

Temps per anar a buscar la canalla a l'escola, portar-los a l'institut o fer-los el dinar cada dia; o dir adéu amb la mà quan els més menuts marxen d'excursió amb autobús amb tota la classe, o preparar algun taper perquè el  fill o filla se'l pugui emportar i tingui menys feina.

Hi ha tant temps que els avis i àvies poden cosir tot allò que calgui: pedaços als xandalls dels néts, fer vores als pantalons del gendre , o teixir mantes i bufandes pels menuts de casa. Temps també per explicar contes, historietes i passar una bona estona al parc gronxant-se als gronxadors plegats, tot empenyent algun cotxet. Temps per fer jocs de falda, i convertir el menjador de casa en una ludoteca.

També hi ha temps per preparar remeis casolans pels refredats o ferides, pels de casa o veïns quan ho necessiten. Hi ha temps també per cuidar uns horts que són l'enveja de molts, oferint la collita pràcticament ecològica als familiars més propers.

Tenen tant temps que aprenen a remenar els nous telèfons mòbils i enviar whatsapps, sovint sota la supervisió de les altres generacions de la família que ho tenen més per mà.

Tenen tant temps que miren d'apuntar-se a les activitats que es fan a cada municipi per cultivar el cos i la ment: tai-txi, estiraments, català, informàtica, caminades, estimulació cognitiva, tertúlies literàries, conferències; i també de fer voluntariat a les entitats locals i viatjar.

Tenen tant temps, però el tenen tant ple....que gairebé cal demanar-los cita!

Aquesta implicació personal i social  dels nostres avis i àvies fa que la seva figura sigui imprescindible en la majoria d'organitzacions familiars, tant a nivell logístic com de transmissió de valors. A tots ells i elles, moltes gràcies!

Feliç Dia dels Avis

Programa de Dinamització de gent gran – Mancomunitat La Plana