La bretxa digital, una desigualtat social del segle XXI

La crisi sanitària generada per la COVID-19 ha posat en evidència i ha refermat la importància i necessitat de disposar d’accés digital en la nostra vida diària. Aquesta necessitat d’haver d’estar al dia digitalment ha estat i és un factor d’exclusió social, educatiu i laboral, creant una desigualtat social entre la ciutadania. Desigualtat entre qui pot accedir al món digital  i qui no.

Podem dir, doncs, des del treball social que ha aparegut un nou concepte d’exclusió: l’exclusió digital.

Les desigualtats d’accés i ús de les noves tecnologies són també desigualtats socials, agreujades quan s’ha de demanar cita prèvia de forma online a diferents institucions com el SEPE, Seguretat Social, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, etc... per tal de tramitar les sol·licituds de prestacions com ara l’Ingrés Mínim Vital, Renda Garantida de la Ciutadania, prestacions de subsidi, entre d’altres.

Des de la situació de la COVID-19 moltes gestions només es poden fer de forma telemàtica ja que alguns serveis no estan atenent presencialment i des de Serveis Socials ha augmentat la detecció de persones amb dificultats per saber utilitzar el DNI electrònic,  idCAT Mòbil, codis PIN o que no disposen de certificat digital per poder accedir a alguns tràmits. Per això l’equip de serveis socials han hagut d’orientar a usuaris i usuàries i, en alguns casos, ajudar en la tramitació.

S’han detectat moltes persones que no tenen connexió wifi a casa, que potser no tenen les eines necessàries com un ordinador o una tauleta, ni els coneixements i les habilitats suficients per desenvolupar-se en el món de la comunicació i de la informació digital.

En el cas dels infants i joves és especialment necessari trencar aquestes barreres per tal que puguin tenir una experiència educativa normalitzada i favorable, podent accedir a les classes on-line o a l’entrega de tasques telemàtiques. Pel que fa a les persones adultes amb necessitat de trobar feina, la dificultat es troba en que la majoria de les ofertes laborals es troben publicades en portals web i xarxes socials.

L’accés limitat o nul a les noves tecnologies és un potenciador de desigualtats ja que no afecta per igual a totes les classes socials, ni a totes les famílies. Les dificultats digitals, s’afegeixen a una velocitat imparable, a la muntanya de dificultats ja existents: d’habitatge, econòmiques, d’accés al món laboral, de sexe, de competència lingüística...

Des de l’equip de treball social de la Mancomunitat La Plana considerem necessari promoure accions que facilitin la formació de la ciutadania en situació de vulnerabilitat i/o risc d’exclusió social, sense recursos tecnològics i amb escassa competència digital, per reduir la bretxa. I es que, l’accés tecnològic és el millor vehicle per fer front a la pobresa i  l’exclusió social.

Equip de Treball Social - Àrea Social