El dret a l’alimentació

Els Bancs dels Aliments són una de les estratègies que duen a terme les administracions públiques locals i les Entitats del Tercer Sector per pal·liar les mancances alimentàries de col·lectius en situació de vulnerabilitat.

El repartiment de lots alimentaris solen fer-lo entitats del Tercer Sector amb coordinació amb els Serveis Socials municipals, mensual o quinzenalment. A les poblacions de la Mancomunitat La Plana les entitats que distribueixen els aliments són les Càrites locals, associacions de voluntaris i voluntàries independents i també Creu Roja, des de la seva seu a Vic.

Actualment a la Mancomunitat La Plana, sumant les poblacions de Balenyà, El Brull, Folgueroles, Muntanyola, Sant Martí de Centelles, Santa Eulàlia de Riuprimer, Seva i Sant Miquel de Balenyà, Taradell, Tona i Viladrau, el número de persones beneficiàries és de 532, de les quals 159 son menors de 15 anys (gairebé un 30% del total).

Els aliments provenen de diverses fonts: el Pla d'Ajuda Alimentària de la Unió Europea, donatius de particulars i privats, productes provinents de les campanyes de El Gran Recapte, de la Fundació Banc d’Aliments i de les compres públiques amb pressupost municipal. Els aliments es solen concentrar en un magatzem central des d'on són recollits per les entitat per fer el repartiment als seus locals mitjançant voluntariat.

Bona part dels productes que es reparteixen provenen del Pla d'Ajuda Alimentària de la Unió Europea. Aquest programa, que està finançat amb fons comunitaris, distribueix els excedents agrícoles que es generen en el mercat europeu amb un doble objectiu: lluitar contra el malbaratament alimentari recuperant excedents alimentaris i posant-los a disposició de les persones en situació de vulnerabilitat. El Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA), el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient compra aquests excedents i assigna a dues organitzacions socials la seva distribució: la Fundació del Banc dels Aliments i Creu Roja.

Aquest model de producció i distribució ha rebut crítiques importants perquè:

• La legislació diu que les entitats productores poden destinar un 5% de la seva producció de l’any anterior al sistema d’ajuda alimentària, de manera que la indústria ja hi compta quan produeix i continuen generant-se els excedents.
• Les condicions que s’han de complir per poder proveir a aquest sistema d’ajuda alimentària, com les de capacitat d’inversió o de producció, fan que només les empreses més grans puguin optar-hi. Al final, es pot dir que s’està donant una subvenció directa a la gran indústria alimentària.
• Té unes despeses de transport i emmagatzematge molt altes que es podrien minimitzar si s’optés per un model de distribució que es basés en una producció més local.
• Es reprodueixen lògiques assistencialistes que eviten que la persona beneficiària es pugui apoderar i reforcen les dinàmiques de pèrdua d’autoestima.

Aquestes veus crítiques han donat lloc a iniciatives més innovadores que pretenen superar alguns d’aquests problemes.

Una d’elles és la que s’ha adoptat recentment a Tona on s’ha substituït el repartiment de lots tancats d’aliments per la creació d’un Centre de Distribució d’aliments. Amb un sistema de punts, les famílies escullen els productes i aliments que necessiten d'entre tota l'oferta del centre, com si fos un supermercat.

Altres iniciatives alternatives al repartiment de lots són la Targeta Solidaria d’aliments o targeta moneder i els Horts Comunitaris. La targeta moneder és una targeta que compta amb un saldo definit pels Serveis Socials de l'Ajuntament i que permet a la persona beneficiària comprar a diversos establiments, com ara mercats municipals, evitant d’aquesta manera l'estigmatització. Els Horts comunitaris promouen l’apoderament mitjançant el treball en grup: les persones participants no són només beneficiàries sinó que hi tenen un rol actiu, es corresponsabilitzen del bon funcionament del projecte.

Serveis Socials Bàsics