Els combustibles alternatius en el transport per carretera conviuran en els propers anys

Els combustibles alternatius en el transport per carretera, amb l’objectiu de reduir la petjada de carboni, conviuran en els propers anys. No només entre ells, sinó també fins i tot amb el gasoil. No hi haurà cap combustible predominant i la majoria s’utilitzaran depenent del tipus de transport que es faci: tipus de càrrega, rutes, quilometratge o altres variants.

És la conclusió principal a la qual han arribat els representants de les principals marques de camions en la jornada “Combustibles alternatius per al transport per carretera: reptes i solucions”, que s’ha fet aquest divendres, 17 de maig, a Primer Truck Àrea, al polígon Les Casasses de Vic. La iniciativa estava organitzada per Translog Osona, l'associació d'empreses de transport i logística, en el marc del seu compromís per impulsar un transport més responsable amb el medi ambient. 
L’acte ha comptat amb la col·laboració de les marques Iveco, Volvo, Scania, Renault, Man, Mercedes i DAF, i les empreses Camió Vallès; Ham, experts en el servei integral de gas natural liquat (GNL) i gas natural comprimit (GNC); i Evarm, líders en la transformació de vehicles a GNC i hidrogen. 
Durant el matí, totes elles han exposat a l’esplanada de l’àrea de servei els seus vehicles, entre els quals destacava el camió d’Evarm, un dels prototips que va aconseguir acabar el ral·li Dakar. A les 12 del migdia, els representants de totes aquestes empreses han participat en una taula rodona, en una carpa habilitada per a l’ocasió, on s’ha parlat de les diverses opcions com a combustible per al transport per carretera, des del biometà, els híbrids i els elèctrics fins als combustibles sintètics i refinats tipus HVO (oli vegetal hidrotractat). 

No hi haurà cap tecnologia guanyadora!
La descarbonització del sector i l’aposta per la sostenibilitat són uns objectius necessari per combatre la crisi climàtica i garantir un futur més sostenible per a tothom, ha apuntat Jaume Noguer, president de Translog Osona. El sector ho té clar, però, alhora també té molts dubtes de com es farà aquesta transició. “Amb quins combustibles i amb quins camions?”, es pregunta Noguer.
I en aquest mar d’incerteses, no hi ajuda gens la “difosa regulació”, tal com l’ha qualificada Daniel Fernández, subdirector general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, que ha obert la jornada. “No és fàcil d’assimilar per a les empreses i els proveïdors de camions”, ha reblat. “I per això calen canvis profunds, uns canvis que sorgiran del punt on es trobin la sostenibilitat i la productivitat, o sigui de l’eficiència”, ha afegit.
Pel que fa al tipus de combustible que s’emprarà en un futur immediat, no hi haurà una tecnologia guanyadora, opinen els representants de les principals marques de camions. Es conviurà amb diverses tecnologies que s’aplicaran en àmbits diferents del sector segons la seva eficàcia i eficiència. Els clients, amb l’assessorament personalitzat de les marques, estudiaran cada cas en particular i a partir d’aquí decidiran quin tipus de camió comprar.
Des de Renault, Xavier Esteve ha explicat que la seva marca ja està aplicant aquesta diversitat al seu model d’investigació i negoci. Electrificació és la divisió a la que destinen més diners. Però també al biogàs, molt estès per Europa, i l’HVO. Sense oblidar el gasoil, que no desapareixerà d’una dia per l’altre i que també conviurà amb els nous combustibles. “S’ha de tenir en compte que amb la nova gamma de gasoil s’aconsegueixen reduccions del 20-30% d’emissions de carboni”, assegura Esteve. 
Pedro Sanz, de Mercedes, s’expressa en la mateixa línia. “No hi ha una millor tecnologia. Els fabricants haurem de saber quines és la millor aplicada a cada cas, segons diversos factors”. 

Les cares de la descarbanització
Entrant més al detall de cada un dels combustibles alternatius, el camió elèctric pot ser una bona proposta per al transport per carretera de llarga distància, pel qual ja estan apostant marques com DAF, Renault, Man o Mercedes. “L’elèctric ha vingut per quedar-se. És un camí sense retorn”, defensa Esteve.
Alguns dels camions elèctrics actuals ja tenen autonomies de 500 km. Unes autonomies relatives, ja que dependran de les xarxes de recàrrega.
Més avantatges dels vehicles elèctrics que han sorgit al debat: “Zero emissions”, com argumenta Franc Gómez, de Quantron, o contaminació acústica gairebé inexistent, un fet que s’agraeix a les grans ciutats, per exemple en les flotes de camions de recollida de deixalles que treballen per la nit.  
L’hidrogen també és una bona proposta per al transport per carretera de llarga distància, tot i que encara no està del tot desenvolupat. Volvo, Scania i Iveco, malgrat això, han optat pel biogàs/biometà en format GNL/GNC sense fissures com a solució real provada i implementada, tal com comenta Manuel Arias, d’Scania.
El biogàs i el biometà són una alternativa molt vàlida per a llocs com la comarca d’Osona,
amb gran quantitat de purins i amb plantes de biogàs i biometà existents i en projecte. A més, aquests camions poden treballar durant 24 hores, en tres torns, ja que no necessiten aturar-se gaire estona per repostar, sent el Bio Gas Natural Comprimit (BioGNC) una bona opció per a les distàncies curtes i el Bio Gas Natural Liquat (BioGNL) per a les llargues, amb 1.200 km d’autonomia.
Per veure més de prop aquesta opció, Translog va escollir fer la jornada a la nova benzinera oberta recentment per Molist-Primer Truck Àrea pensada sobretot per al camió. Les instal·lacions ja compten, a part dels combustibles “tradicionals”, amb el gas natural, tot esperant el biogàs/biometà a la primera gasinera a Osona.
I tot plegat sense oblidar el gasoil, en les seves només gammes, més refinades. “Llarga vida al diese!”, diu Raúl García, de Volvo.

Vehicles obsolets?
En el torn de preguntes, alguns dels assistents s’han mostrar preocupats per la facilitat en què es preveu que alguns camions quedin obsolets a causa de les noves tecnologies de combustibles. Els ponents els han tranquil·litzat. 
David Badosa, d’Iveco, considera que serà un procés progressiu, lent, no serà d’un dia per l’altre. Des de Mercedes, expliquen que la nova situació ha generat un canvi en la manera d’adquirir vehicles i que la seva marca recomana un renting d’uns quatre o cinc anys: per evitar dubtes i lligat a la garantia de les bateries d’alt voltatge.

Ajudes al sector per a la descarbonització
En aquesta transició energètica, els participants a la jornada han coincidit en el paper principal que ha de jugar l’administració. La descarbonització en el sector del transport resultat cara, s’han de fer algunes inversions que poden posar en perill fins i tot la viabilitat d’algunes empreses.
“Si estem tots aquí és perquè els polítics han volgut. Si l’administració empeny, els altres anem al darrere”, diu Badosa. “Cal una sostenibilitat mediambiental, però també econòmica”, reclama Arias. “Hem de ser realistes. La transició energètica no pot significar la fallida per a moltes empreses. Les aportacions públiques són imprescindibles”, afegeix García. Esteve va una mica més enllà i, sense defensar ni criticar les subvencions, exigeix que, si existeixen, tinguin un marc més estable: “Si no, no es pot treballar”.
Tot plegat, ho ha resumit Sanz: “En la transició real, en aquests moments hi ha tres factors múltiples que coexisteixen. Un és el productiu, on els fabricants sembla que estem fent els deures. Els costos, prioritari per als clients, que són molt elevats i on caldrà que l’administració hi doni un cop de mà, almenys en les compres inicials. I per últim, la infraestructura de recàrrega, on Espanya està encara a la cua d’Europa i caldrà posar-se les piles”. 
A la jornada hi han assistit unes 140 persones del sector, entre empreses i marques, i també representants de l’administració. Entre aquests últims, Daniel Fernández i Ester Coma, regidora de Medi ambient, món rural i transició energètica de l’Ajuntament de Vic, que l’ha tancada. El debat ha estat moderar per Xavier Ribas, expert i director d’I+D a Evarm Innovación.

Les fotos són de l'exposició de vehicles  i del debat de la jornada. L'autor és Víctor Quintero.